Assessorament familiar.
El dia 3 d’octubre la part que em va semblar més interessant del que varem treballar l’assessorament familiar. Un dels casos que temen els dilluns consisteix en atendre el nen, però periòdicament també hi ha una sessió de treball amb la mare, normalment un cop al més.
Amb la mare es treballa l‘organització familiar, se l’ajuda a administrar l’economia familiar , a reconèixer aquelles despeses necessàries i separar-les de les despeses innecessàries, a calcular i administrar el que disposa per arribar a fi de més ( la seva situació econòmica és molt precària) ,se l’assessora sobre l’alimentació dels fills...
També se l’assessora sobre com formar-se i se l’ha ajudat a omplir un currículum per trobar feina.
Normalment se li posen deures: mirar de reduir una determinada despesa, se l’adreça a determinats llocs per informar-se sobre el motiu de determinades despeses que té a la llar ( com la llum , per exemple...)
En aquests aspectes es treballa en paral·lel amb l’assistent social.
Ha estat una sessió que he trobat molt interessant. Normalment associes aquest tipus d’assistència amb els infants.
M’ha sorprès la gran quantitat d’informació que el meu tutor té sobre temes relacionats amb la drogoaddicció .
M’ha comentat que ha anat adquirint informació al llarg dels anys i de treballar amb famílies i adolescents que han entrat en aquest mon i als que el centre ha donat assistència.
Ha estat una sessió dura. M’he adonat que quan es surt del centre la ment del professional ha de fer un “resset” i deixar al centre el que ha escoltat i vist.
És molt fàcil que els problemes dels altres t’acabin afectant , perquè el que veus i el que sents en el centre són problemàtiques greus, entenc que amb el temps i l’experiència has d’aprendre a posar barreres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada