ANÀLISI MATRIU DAFO.
- Com es pot definir cada debilitat? Si definim les debilitats internes com aquells factors que limiten la capacitat del desenvolupament eficaç podem veure que:
Aquesta tipologia de centres no tenen un paper clar assignat per la institució educativa, la qual cosa comporta que no existeixin normatives de funcionament massa específiques. És fàcil obrir un gabinet psicopedagògic, només cal esta col·legiat , pagar-se els autònoms i tenir una pòlissa de responsabilitat civil. Això comporta que trobem una gran diferència qualitativa i d’intervenció en els centres que s’obren.
Són centres als quals es trasllada , i estan molt influïts, per la complexitat de la realitat educativa actual . Atenen una gran diversitat de casuístiques i això fa que s’hagi de manejar, i tenir per part dels professionals, una gran quantitat d’informació . És a dir , si no són centres molt especialitzats en casuístiques concretes, i moltes vegades per la seva localització i necessitat de clients no poden triar, pateixen una sobrecàrrega d’accions de diferents tipologies i casuístiques .
En un centre d’aquest tipus l’activitat és frenètica, els casos s’encadenen un darrera l’altre; quan s’acaba l’hora d’un nen, l’altra ja s’espera a la sala d’espera. Això fa que hi hagi poc temps per preparar les accions i els materials que necessitaràs amb el cas posterior.
La tipologia de centres també li aporta limitacions. Es treballa quan els centres educatius estan tancats. Això impedeix fer observacions directes de metodologies i estratègies de treball els diferents tutors i només es saben pel que expliquen els nens i els propis tutors.
Per altra banda ,i concretament en aquest centre al ser un centre vell i poc acollidor, té limitacions d’espai que no permeten el treball de més professionals i accentuen la rapidesa en l’atenció dels casos. La manca d’un administratiu, a causa dels pocs recursos, dels que disposa fa que el professional hagi de sortir contínuament de l’aula per obrir portes i atendre telèfons.
- Com podem definir cada fortalesa? Si definim les fortaleses com aquells punt forts interns que ajuden a aconseguir les fites marcades, com a avantatges poem veure que els gabinets pedagògics i més concretament aquest.
Els escassos marcs conceptuals i metodològics que els determinen poden constituir-se també , com una fortalesa ja que es deixa un important marge de llibertat d’acció als professionals.
Hem de tenir en compte que en el lliure exercici de la professió, la feina dels gabinets també està immersa en l’àmbit educatiu i consisteix igualment en el recolzament integral a tota la comunitat educativa : alumnes,familiars i professorat,essent el treball del psicopedagog estretament vinculat a l’anàlisi, planificació i modificació dels processos educatius.
Malgrat la no existència de moltes normatives de funcionament els centre tenen uns principis i uns valors pels quals es guien que solen coincidir,en el cas del que he estat fent les practiques, amb les lleis d’educació que hi ha estipulades.
Es volen assolir uns objectius institucionals a través de l’àmbit de la psicologia i la psicopedagogia.
La intervenció es planifica tenint en compte tots els agents i variables implicades, aprofitant el caràcter sistèmic de les seves interrelacions. Es pretén fer una bona identificació i caracterització del problema i es dóna un gran valor a la intervenció educativa i preventiva.
També es dóna una gran importància als processos pedagògics clarament diferenciats: planificació,aplicació i seguiment.
Igualment es dóna molta importància al coneixement compartit i al treball interdisciplinari,havent-hi un alt grau de compromís entre els diferents professionals, on cadascú aporta els seus coneixements propis,essent una eina molt útil per a prendre decisions i orientar l’actuació.
Aquest fet m’ha permès com a estudiant en pràctiques adquirir coneixements clars sobre l’actuació que cal portar a terme com a psicopedagog i posar en practica habilitat de reflexió sobre l’actuació dels professionals i la meva pròpia.
El centre té establertes relacions amb altres professionals que ,en cas de derivació, ajuden a aconseguir els objectius marcats amb cada alumne.
El propi compromís del professionals que hi treballen permeten dedicar un a part del sou a la compra de material per a treballar.
EL reconeixement del centre dins de l’àmbit comarcal,és un dels seus grans punts forts, ja que això li permet establir relacions amb altres professionals reconeguts i sigui un centre que doni satisfacció als pares, això li aporta “clients “constantment .
- Com es pot definir una amenaça? Factors extern que impedeixen la consecució de les actuacions u els objectius marcats.
Els pocs marcs conceptuals poden constituir una amenaça en el sentit que les línies, metodologies i sistemes de diagnosi i intervenció poden diferir molt unes de les altres, en els diferents centres, i arribar a permetre d’intrusisme professional a partir de professionals sense titulació o teràpies alternatives poc demostrables, posant-se en practica uns tipus de psicopedagogia multiforme i complexa que vagi en perjudici de tots.
Les línies de l’assessorament psicopedagògic no estan delimitades com passa en el cas de l’assessorament formal i poden estar massa en mans de les necessitats del client, que és en definitiva el que paga i el que com s’acostuma a dir “sempre té raó”, si no li agrada o no està d’acord amb el que se li diu canvia de centre, fins a trobar-ne un que li diu allò que vol sentir.
Encara està excessivament marcat el fet que només s‘acudeix al centre quan “tinc un problema greu que ja no sé com més solucionar” s’espera massa a donar atenció les casuístiques, per part d’algunes famílies, i les afectacions són més greus del que eren. Encara fa molta por dir que el fill va al “psicòleg o al psicopedagog”. Els nens que acudeixen al centre en moltes ocasions ja són força grans i pateixen problemes que solucionats abans,li haguessin permès portar una millor escolarització .
Hi ha un alt índex d’absentisme dels alumnes becats; en moltes ocasions venen per derivació, no són ells els que per lliure elecció han decidit venir al centre i falten perquè no sempre consideren important la continuïtat en l’assistència al centre.
Aquest espais psicopedagògics no estan del tot consolidats al nostre país i no reben cap ajuda ni suport institucional, la qual cosa fa es manifesta en una falta de recursos havent de subsistir amb les quotes dels alumnes, que per la crisi econòmic i els recursos de les beques no poden ser gaire altes.
- Com es pot definir cada oportunitat? Oportunitats conjuntures externes que potencien o afavoreix-ne la consecució del objectius.
L’absència de grans marc normatius i escassa burocràcia afavoreix el fet que no hi hagin grans i constants canvis normatius, problema que arrossega l’educació institucional i formal, i en aquest sentit es treballi amb més calma.
Malgrat aquets centres es continuen veient com a centres només assistencials,cada vegada més es va entenen que un dels seus forts principals que és l’aspecte educatiu i preventiu i de contribució a la formació de l’ésser humà més enllà de l’àmbit escolar. Es manifesta un augment en la preocupació de les famílies, i una bona predisposició de forces,per la conscienciació pel diagnòstic i l’atenció precoç.
Aquests centres poden seguir oferint formació i assessorament pel projecte de vida de les persones( n’he pogut seguir algun exemple durant el pràcticum) ,i poden actuar com a incentiu de la millora de a través de la pràctica de noves metodologies psicopedagogies que no són possibles als centres educatius per la manca de temps.
La manca de temps també impedeix que molts d’aquests alumnes que acudeixen al centre siguin atesos pel serveis públics. Molts d’ells acudeixen becats al centre. també ni ha que venen al centre descontents amb l’atenció donada a altres centres psicopedagògics centres que potser no tenen ( per la pròpia facilitat de constitució dels mateixos) uns principis i una reconeguda experiència entre altres professional i reconeguda satisfacció per part de les famílies com té aquest en el que he desenvolupat les practiques ).
Les bones relacions que el centre estableix amb l’exterior i la bona concepció que es té d’ ell han afavorit que ,com a estudiant de practiques se’m permetés l’accés a les informacions i a l’intercanvi amb professionals externs,per part d’aquests.
Estratègies :
§ Estratègies ofensives: Les fortaleses ofensives tenen com a objectiu optimitzar les fortaleses i les oportunitats.
§ Estratègies defensives: minimitzar les amenaces.
Podem dir que quan optimitzem les fortaleses i les oportunitats minimitzem les amenaces, per aquest motiu les analitzaré de forma conjunta.
Així caldria:
Incidir en la necessitat de la cobertura psicopedagògica i el suport cap els centre privat ja que aquest atenen actuacions que els públics no jo poden cobrir. Això permetria assolir objectius institucional en l’àmbit de la psicopedagogia i ampliar els marcs perspectius d’ensenyament aprenentatge i assolir els objectius relacionats amb la pedagogia sistèmica ,col·laborativa i constructivista, així com sistematitzar l’exercici de la practica educativa externa amb la finalitat d’homogeneïtzar-la el més possible amb la formal. Així també cal consolidar la col·laboració entre professionals,sobretot amb els centres educatius, a vegades no del tot receptius al psicopedagog privat. Així caldria definir el seu marc d’intervenció en el centres educatius institucionals, per tal de fer una intervenció més contextualitzada.
Cal més formació permanent per al psicopedagog en tots els àmbits geogràfics, ja que les casuístiques són molt diverses i cal formació permanent.
Així mateix cal incidir a través de totes les institucions mèdiques i educatives de la necessitat i positivitat de la prevenció, sobretot en aquells pares encara poc receptius, els quals ho són potser per desconeixement
§ Estratègies de reorientació: pretenen superar les debilitats amb les que ens trobem (internes).
§ Estratègies de supervivència: canvis per superar les debilitats internes i les amenaces externes
Considero que una recolza i afavoreix el treball en l’altra.
Caldria:
- Realitzar un esforç en el desenvolupament de la consciencia sobre el treball dels gabinets psicopedagògics per tal que siguin entesos com a continuadors de l’activitat educativa i potenciadors de la qualitat de la mateixa.
- Ampliar els canals d’informació per a fer més efectiva la conscienciació sobre la necessitat de la prevenció aprofitant la concepció preventiva dels psicopedagogs.
- Aprofundir en el marc conceptual i metodològic sistematitzant programes i projectes per a la intervenció psicopedagògica i que aquests es desenvolupi dins d’uns mars més normativitats ( en alguns casos detectats en la comarca en la que es desenvolupen les pràctiques és difícil identificar el tipus de professionals que es dediquen a intervenir clarament des d’una perspectiva professional i psicopedagògica..
- Cal que aquest tipus d’institucions privades tinguessin un paper més clar dins de la institució educativa i més controlat per la mateixa.
- Pel que fa al centre de pràctiques en concret, caldria establir espais entre una intervenció i una altra, per a la preparació o per atendre petits dubtes dels pares sense que això interfereixi en l’hora d’atenció al proper alumne.
- Caldria així mateix fer més acollidors els espais d’atenció als alumnes ( decoració, pintura...)
- establir alguns sistema que minimitzi l’absentisme dels alumnes becats.
- Ser conscients de la necessitat de donar per acabada una intervenció quan aquest ja no pot anar més enllà o no es donen les circumstàncies per a la millora.
CONCLUSIONS.
Aquest centre on he fet les practiques, com molts d’altres, té punts forts i punts febles i debilitats. Les debilitats i punt febles semblen estar més emmarcades dins del marc extern a l’educació institucionalitzada més que a pròpies debilitats , que és evident que en té.
Les concepcions sobre aquests centres cal anar-les modificant i explicant per tal que s’entengui la funció que fan tant en l’àmbit eductiu com en l’àmbit terapèutic i es vagi perdent la por a la seva intervenció. Cal també donar-los uns marc que eviten l’intrusisme i la manca de professionalitat.
El centre en el que he fet les pràctiques, és un centre reconegut a nivell comarcal i cosa que permet molts dels punts forts de la DAFO. Fa 30 anys que funciona i això li ha donat un cert prestigi i li permet la col·laboració i l’ intercanvi amb altres professionals.
Ha marcat una línia de treball interessant que s’ha demostrat com efectiva.
Aquesta DAFO permet posa-les sobre el paper i ampliar la reflexió al voltant de la feina del psicopedagog en aquest àmbit de treball.
Com a practicant he pogut conèixer com es gestiona ,es relaciona i es treballa en una entitat com aquesta, cosa que ha estat una bona experiència i m’ha permès engegar processos de reflexió sobre la feina de psicopedagog, la seva ètica i les seves limitacions.
Una de les conseqüències que com a practicant es poden fer és que el temps de pràctiques és inferior al que és necessita per afrontar la feina amb un marge de professionalitat acceptable.
És només un principi de l’activitat que se’ns dubte cal ampliar.
