Inici del tractament educatiu.
14 de novembre de 2011.
Amb la Marta hem començat a desenvolupar el Programa d'Intervenció Psicopedagogica.
A partir del diagnòstic fet s’inicia un procés de reeducació psicopedagògica adreçat a millorar totes les àrees en les que la Marta presenta més dificultats:
- L’organització i l’estructura perceptiva.
- Millorar i ampliar la seva expressió oral i escriptura.
- Treballar les funcions executives.
- Treballar el raonament abstracte i lògic ( plantejament d’hipòtesis)
- Millorar la comprensió se situacions quotidianes.
- Treballar aspectes espacials -temporals.
- Caldrà tenir especial cura i vetllar pels aspectes emocionals que van associats a tots els trastorns d’aprenentatge ( baixa tolerància a la frustració, baixa autoestima) .
És una nena que té un somriure perpetu. Però avui s’ha posat molt nerviosa.
En l’avaluació psicopedagogia hem pogut observar que se li donen molt bé totes aquelles feines que són mecàniques i reproductives, però molt poc les que no ho són i ha de pensar, buscar o relacionar. Un altre dels aspectes que s’han diagnosticat és que manifesta dificultats a l’hora d’utilitzar la memòria ,sobretot la visual, i un nivell molt precari d’estructuració viso-espacial.
He treballat amb un joc senzill de diferències, d’un nivell força baix. S’ha posat molt, molt nerviosa. És la primera vegada en tots aquest dies que ha quedat seriosa, angoixada,i gairebé a punt de plorar. Se li han anat donant petites instruccions i orientacions de com fer-ho.
Més tard hem fet un joc de memòria .Ha escrit paraules , seguint unes instruccions donades. També ah tingut força dificultats, ja que la memòria també és un aspecte que cal treballar. En aquesta sessió se li han anat introduint recursos per a millorar la memòria.
Fem algun joc en cada sessió. Un altre de les qüestions en les que es posa molt nerviosa és en els jocs. Necessita guanyar sempre com ja hem detectat en la diagnosi té una molt baixa tolerància a la frustració. El tutor se les empesca per guanyar-la, cosa que accepta bastant malament. Es valora que és convenient per treballar-li les enrabiades i l’actitud que demostra en els jocs. D’entrada em descol·loquen força que se la frustri per començar a treballar la baixa tolerància a la frustració, però el meu tutor ho considera necessari.
Mentre treballàvem es gira cap a mi i em comença a tocar els cabells. De sobte em demana si em dutxo cada dia. Li responc que si i li pregunto si ho fa ella ( té molts problemes amb els hàbits de neteja). la nena em respon que sí ,que cada dia. Anem comprovant que ens menteix per sistema. Si li insistim ens diu que la mare ens diu mentides. Sempre són els altres que menteixen. Al mentir-me és fa evident que té plena consciència del que ha de fer i de que ho fa malament.
Avui ens ha parlat de la feina del pare i de les hores que el pare passa fora de casa,on les passa. Ens permet seguir aprofundint sobre l’estructura i les relacions familiars.
EL proper dia tenim entrevista amb la família. Esperem que vinguin els dos pares. Se li donaran els resultats de l’avaluació dels dos fills. Serà la primera vegada que vaig a una reunió d’aquestes. Tot i que a l’escola a vegades he hagut de donat males notícies, és una sessió que m’intriga força. M’interessa la qüestió de com donar males notícies.
Aquesta situació l’he viscuda des de l’alta banda, com a mare d’un nen que té problemes i està pendent de diagnòstic. A veure com reaccionen.
Amb aquest entrevista s’haurà acabat oficialment la fase quatre.
