dissabte, 26 de novembre del 2011

PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

                           21-11-11 .Fi de la fase quatre.
Amb aquesta sessió  s’ha acabat la fase quatre :avaluació psicopedagògica.
En aquest fase s’ha seguit el pla de treball que estava establert. També s’han complert tots els objectius marcats en el Pla de treball.
Per a mi ha estat una fase molt interessant perquè  m’ha permès aprendre molt en tots els aspectes: maneig de proves, treball interdisciplinari, contactes i entrevistes amb família...

La figura i experiència del tutor ha estat  fonamental en tot el procés ja que empre m’ha explicat tot el que he necessitat i m’ha assessorat en tot. 

divendres, 25 de novembre del 2011

PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

                     21-11- 2011. Entrevista amb la família. Comunicació de diagnosi.



Hem tingut  una entrevista amb la família  per parlar dels diagnòstics fets als dos fills. Només ha vingut la mare.

Eren un psicopedagog, una psicòloga, la mare i jo.

Ens feia una mica de por ja que es tractava de donar dos diagnòstics a l’hora. Per a mi era la primera vegada que m’enfrontava a aquesta experiència.

A tots ens ha sorprès l’actitud de la mare. Si bé hi ha hagut moments en que la seva expressió deixava clar que estava vivint malament el que se li deia i que s’enfonsaria emocionalment ,ha respost de manera positiva acceptant el que se li deia i ha sortir força convençuda de que tot aniria bé.
Hi ha hagut una frase que ha repetit vàries vegades:


- Mare de deu!.Voleu dir que ho podrem arreglar tot això?

Crec que ha estat molt positiva l’experiència en aquest tipus d’entrevistes  del meu tutor, ja que malgrat en tot moment ha donat la informació real,ho ha fet  remarcant  parts les parts positives; ha estat realista hi ha explicat que s’hauria de treballar però  remarcant que amb el treball que es desenvoluparà i en la implicació i d’interès que tothom, la situació evolucionarà a positiu.

 A vegades ens podem preguntar:
- Cal dir la veritat? crec que la veritat costa d’acceptar ,és cert, però és més beneficiosa i productiva a llarg termini. 
- Quina veritat cal dir?: tota la necessària per tal que s'entengui del tot la informació que es necessita i la que la persona demani i necessiti saber. 
En aquest entrevista s'ha seguit els protocols bàsics de com donar males noticies:
a) En l'entrevista s'ha presentat un resum de la situació i una explicació sobre el motiu de l'entrevista.
b) S'ha donat informació bàsica d'un manera ben estructurada : diagnosi, tractament i pronòstic.
c) S'han cuidat els aspectes situacionals  i visuals de les persones en l'espai de l'entrevista.
En relació al diagnòstics s'ha:
a) El llenguatge ha estat adequat: S'ha provat de que fos el menys tècnic possible i el tècnic s'ha explicat, clarificat  i comprovat la seva  comprensió. S'ha explicat de forma clara i ordenada. 
b) S'ha donat informació de qualitat més que quantitat d'informació.
c) S'ha donat informació des d'una perspectiva realista i positiva.
d) S'ha parat atenció als aspectes emocionals, buscant mantenir una relació d'empatia amb la mare , respectant les seves reaccions emocionals i deixant-li explicar tot el que ha necessitat explicar sobre la seva situació familiar i la relació del pare tant amb ella com amb els fill.S'ha escoltat de forma activa.
 Durant l'entrevista se li han reforçat i remarcat les ganes que ´te de tirar endavant els seus fills i les accions positives que ha fet fins ara amb els fills. Això li ha aixecat l'estat d'ànim.
Aquesta entrevista m'ha permès veure que l'experiència hi fa molt, perquè m'he adonat que el control, l'empatia amb la mare... ha estat més fàcil per a un professional ( que té més experiència ) que per a l'altre. 


Espero , que amb el temps , jo ho pugui fer igual de bé.






dimarts, 22 de novembre del 2011

PRAC II. PLA DE TREBALL.

     En aquest link es pot consultar el Pla de Treball original preparat per al Pràcticum II

                                                 Pla de treball

diumenge, 20 de novembre del 2011

PRAC II.FASE 2 PARTICIPACIÓ EN LES TASQUES DIÀRIES .

                                                  Materials.  

                                                15-11-2011.

Pel que fa la part d’aquesta fase que fa referència al  treball de materials es van aconseguint els resultats esperants. Ja hi ha força material duplicat.

En l’últim apartat del meu pla de treball vaig establir una fase sense número a ala que vaig denominar tractament  educatiu. Aquesta fase corresponia  estrictament al seguiment de procés de reeducació psicopedagògica dels nens amb els quals treballava el meu tutor. Se la va denominar així per donar-li un contingut separat de les feines que es fan diàriament al centre ( encara que ho sigui) i per establir que era estrictament el treball que es feia amb els alumnes. Per aquest motiu no està mai deslligada de les tasques diàries del centre i és present durant tot el procés de practiques. 

PRAC II FASE 5 .TRACTAMENT EDUCATIU.


                                          Inici del tractament educatiu.

                                          14 de novembre de 2011.

Amb la Marta hem començat a desenvolupar el Programa d'Intervenció  Psicopedagogica

A partir del diagnòstic fet s’inicia un procés de reeducació psicopedagògica adreçat a millorar totes les àrees en les que la Marta presenta més dificultats:

- L’organització i l’estructura perceptiva.
- Millorar i ampliar la seva expressió oral i escriptura.
- Treballar les funcions executives.
- Treballar el raonament abstracte i lògic ( plantejament d’hipòtesis)
- Millorar la comprensió se situacions quotidianes.
- Treballar aspectes espacials -temporals.
- Caldrà tenir especial cura  i vetllar pels aspectes emocionals que van associats a tots els trastorns d’aprenentatge ( baixa tolerància a la frustració, baixa autoestima) .

És una nena que té un somriure perpetu. Però avui s’ha posat molt nerviosa.
En l’avaluació psicopedagogia hem pogut observar que se li donen molt bé totes aquelles feines que són mecàniques i reproductives, però  molt poc les que no ho són i ha de pensar, buscar o relacionar. Un altre dels aspectes que s’han diagnosticat és que manifesta dificultats a l’hora d’utilitzar la memòria ,sobretot la visual, i un nivell molt precari  d’estructuració viso-espacial.

He treballat amb un joc senzill de diferències, d’un nivell força baix. S’ha posat molt, molt nerviosa. És la primera vegada en tots aquest dies que ha quedat seriosa, angoixada,i gairebé a punt de plorar. Se li han anat donant  petites instruccions i orientacions de com fer-ho.
Més tard hem fet un joc de memòria .Ha escrit paraules , seguint unes instruccions donades. També ah tingut força dificultats, ja que la memòria també és un aspecte que cal treballar. En aquesta sessió se li han anat introduint recursos per a millorar la memòria.
 Fem algun joc en cada sessió. Un altre de les qüestions en les que es posa molt nerviosa és en els jocs. Necessita guanyar sempre com ja  hem detectat en la diagnosi té una molt baixa tolerància a la frustració.  El tutor se les empesca per guanyar-la, cosa que accepta bastant malament. Es valora que és convenient per treballar-li les enrabiades i l’actitud que demostra en els jocs. D’entrada em descol·loquen  força que  se la frustri per començar a treballar la baixa tolerància a la frustració, però el meu tutor ho considera necessari.

Mentre treballàvem es gira cap a mi i em comença a tocar els cabells. De sobte em demana si em dutxo cada dia. Li responc que si i li pregunto si ho fa ella ( té molts problemes amb els hàbits  de neteja). la nena em respon que sí ,que cada dia. Anem comprovant que ens menteix per sistema. Si li insistim ens diu que la mare ens diu mentides. Sempre són els altres que menteixen. Al mentir-me és fa evident que té plena consciència del que ha de fer i de que ho fa malament.

Avui ens ha parlat de la feina del pare i de les hores que el pare passa fora de casa,on les passa. Ens permet seguir aprofundint sobre l’estructura i les relacions familiars.

EL proper dia tenim entrevista amb la família. Esperem que vinguin els dos pares. Se li donaran els resultats de l’avaluació dels dos fills. Serà la primera vegada  que vaig a una reunió d’aquestes. Tot i que a l’escola a vegades he hagut de donat males notícies, és una sessió que m’intriga força. M’interessa la qüestió de com donar males notícies.
Aquesta situació l’he viscuda des de l’alta banda, com a mare d’un nen que té problemes i està pendent de diagnòstic. A veure com reaccionen.

Amb aquest entrevista s’haurà acabat oficialment la fase quatre.


PRAC II . FASE 2. PARTICIPACIÓ EN LES TASQUES DIÀRIES .

               Participació en les tasques diàries del centre. Tractament educatiu

                                                      14-11-2011

Com cada dilluns avui hem atès en Joan i la Maria. 
Amb la Maria hem treballat amb els quadernets d’observació i direccionalitat. Les sessions amb la Maria són sempre molt relaxades. Realment no tinc la sensació  de que sigui una fase de tractament. Moltes vegades tinc la sensació d’estar treballant a l’escola amb qualsevol dels meus alumnes. Penso que els estudis de psicopedagogia són un bon complement per a la feina que fa diàriament el mestre i que aquest ampliació de la formació de mestre seria convenient per a tots.

A en Joan se li ha donat la consigna de dibuixar el que ell vulgui ( ho fem sense influenciar-lo de  cap forma en el com ho ha de dibuixar). Ell dibuix es pot associar a l’expressió gràfica d’un sentiment intern com és la necessitat de viure protegir. En ell, els nens projecten la seva pròpia forma de vida, els vincles afectius que els uneixen amb la família i la seva relació amb el món.
Ens serveix per veure el món interior d’en Joan,les seves vivències i els seus desitjos.

 Ha dibuixat una casa amb un paisatge. Tant la casa com l’entorn està ple de detalls. Ha dibuixat una barbacoa que fumejava i s’ha dibuixat a ell mateix coent carn. Avui li ha donat color.
Un cop ha donat el dibuix per acabat, n’ hem parlat. Mentre parlàvem del dibuix  ens ha explicat que era una cas de pagès voldria tenir.
La setmana passada vaig estar mirant el seu expedient. Sempre que se li deixa dibuixar lliurement  dibuixa cases. Dibuixa  el que ell més desitjaria tenir una casa, amb tota la seva família (pare ,mare i germà).En els dibuixos es va veient l’evolució d’en Joan durant tot el temps del tractament. Abans eren dibuixos rectes, simples, sense cap tipus de detall; cases petites i baixes( signes de necessitats d’autoprotecció,dificultats en les relacions amb els igual,sentiments d’angoixa i malestar)  Mai hi havia sol, ni arbres ni cap altre element que  no fos la casa. El dibuix tampoc tenia cap tipus de color. Alguns dibuixos dels que he estat repassant són negres, semblen gargots...
Ara dibuixa cases gran ,amb detalls. Normalment aquest dibuixos s’associen als desitjos de recerca de tranquil·litat...
Segueix faltant la xemeneia. No hi és en cap del seus dibuixos.

Es nota l’evolució en positiu que s’ha ant produït durant tot el temps que dura el tractament. El dibuix és una bona eina, però no és una ciència exacta i s’ha d’anar amb compte amb las seva interpretació. Quan utilitzem el dibuix en diagnosi no pot substituir altres tipus de proves.

Hem repassat la situació a casa. Hem tret el tema del pare. Ha acceptat parlar-ne. És la primera vegada que sento que en parla. En això també es nota l’evolució.
Hem estat repassant alguns aspectes  de la vida del pare. Quan se li ha tret la data de la mort ens ha dit que no ho recordava i ha canviat de tema. Encara és un tema al qual li queda molt de treball per fer. Però mica a mica va acceptant-t’ho i anem avançant.
Ha estat redactant activitats que ha fet el cap de setmana. Amb els textos que escriu repassem l’ortografia ,l’escriptura i a la vegada ens permet obtenir informació sobre les  el ritme de vida  i activitats que es fan a casa ( són textos amb intencionalitat concretes)  Després en podem parlar amb la mare i tractar-ho.
Amb el fet d’escriure no hi està gaire d’acord. Sempre regateja, però va fent tot allò que se li proposa. És el mateix que fa a l’escola i del que es queixa la mestra. Malgrat tot , tota la situació familiar que ha viscut no té, però, problemes de conducta, al contrari del seu germà. Hi ha molts aspectes de la seva personalitat que no ha quedat afectats

diumenge, 13 de novembre del 2011

PRAC II. FASE 2. PARTICIPACIÓ EN LES TASQUES DIÀRIES


                                      8 de novembre de 2011

La fase 2 correspon a la participació en les activitats diàries del centre.

En les descripcions del treball fet en la tercera i quarta fase  podem veure que s’agafen dies que no corresponen als que la Marta té sessió amb el psicopedagog. Algunes de les tasques de l’avaluació de la Maria s’han fet en els dies que  corresponen a aquesta fase,concretament els dimarts.
Els dimarts,les estones que tenia lliure, ja que han coincidit en aquest dia els nens que no han autoritzat pràctiques en la seva hora, he seguit fent una duplicació del material del centre per a poder-ne disposar a totes les aules quan faci falta.
Aquest dies, sobretot els dimarts, els dedico també a llegir  informes, familiaritzar-me amb els jocs i els instruments d’avaluació psicopedagògica.
El dimarts 8 de novembre, entre altres coses, el vaig dedicar a llegir l’ informe i totes les informacions relatives a en Joan.
És un d’aquells casos que impacten  : es barregen les drogues, els robatoris, la mort, el sentiment de culpa.
És un dels que em fa veure com n’és de complexa la feina el psicopedagog. Em va sobtar el fet d’haver d’interpretar una autòpsia. Mai m’hagués imaginat que això formaria part d’aquesta feina.
En Joan bé al centre per derivació de l’EAP i l’assistent social del seu poble.
Té avaluació del CSMIJ pels antecedents familiars.
 Ja fa un any i mig que ve al centre. En aquest període de temps li han passat moltes, massa coses, que són difícils d’encaixar per un nen. És un d’aquells casos en els que és fonamental aquest tipus d’assistència i on es veu més clarament la necessitat d’un treball  interprofessional que estigui ben coordinat, ja que són molts els professionals que intervenen amb ell i amb la família.

PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.



                                        7  de Novembre de 2011

A l’hora de redactar l’ informe ens van adonar que teníem dubtes en algunes coses. Avui el que hem fet ha estat passar-li una petita prova  per corroborar/descartar  el que ens pensaven.
Li hem fet dibuixar  un arbre i una casa. Avui he estat força estona sola amb ella. A partir del dibuix que ha fet he pogut parlar amb ella sobre aspectes de la vida i organització familiar. Ha estat una conversa distesa. No s’han pres notes. Quan veu que no es prenen notes t’explica moltes més coses.
Quan ha  acabat la sessió i la nena ja no hi era hem parlat a m ble psicopedagog de la quantitat d’informació que pots obtenir d’un nen i que probablement el pare no et donarà.
Els nens  et parlen d’aquelles coses que són habituals i normals per a ells, coses que han fet, s’ha fet amb ells, sense adonar-se de que són coses poc o gens normals en altres famílies i que no serà fins més tard ,quan seran grans, que s’adonaran que  han viscut una situació gens normal  ( com abusos, per exemple )
Són informacions que no es recollirà dels pares perquè ells sí que són conscient de que són situacions no normals

La part final de la sessió l’hem dedicada a fer un joc de memòria visual. És a través del joc, com a situació distesa, que  podem detectar comportaments  de la nena que ens han explicat però que mai havia manifestat.
Al centre es treballa molt amb jocs . A vegades són jocs habituals  i simples als que cal buscar-los l’ utilitat en la nostra professió.


PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA



                                                      31 d’octubre de 2011.

Aquest dia al centre, al ser semifestiu , no han vingut tots els  alumnes. Ens va bé per posar-nos a redactar l’ informe de la Marta.

La valoració de la nena ja ha pràcticament  acabat. La reunió d’intercanvi d’impressions ja s’ha produït i falta redactar l’ informe.

Es considera que és un cas de retard generalitzar de l’aprenentatge amb altres dificultats associades. La nena presenta també dificultats en el llenguatge oral i el raonament abstracte. les relacions espacials li comporten molta  dificultat. Les relacions espacials li comporten moltes dificultats Presenta un aprenentatge mecànic i repetitiu. Memoritza de forma mecànica(per aquest motiu es considera que les proves Canals van donar millors resultats que les altres).
A la vegada presenta un nivell d’autoestima molt baix que li dificulta les relacions amb els altres sobretot amb la seva família i el germà. Si analitzem les informacions hem anat obtenint relatives a l’àmbit familiar ,ens adonem de quant actua l’ambient i certs aspectes socio-familars  en la problemàtica de la Marta.

Ara el que ens cal és valorar la informació recollida per ajustar la resposta educativa a la Marta. Aquest fet  el considero  tant o més  important que el diagnòstic. És un bon pla de treball i un abona resposta educativa el que permetrà a la nena superar/ o millorar  les seves dificultats




PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA


                                                      25 d’octubre.

Avui per parlar del cas de la  Marta en hem reunit dos dels psicopedagogs del centre, un psicopedagog terapeuta i l’estudiant de pràctiques. S’ha parlat del que  s’havia anat valorant fins ara de la Marta, i de la poca correspondència que hi havia entre aquests resultats i els resultats de les proves Canals. Entre tots hem intentat treure l’entramat i arribar a conclusions. Les aportacions de tos i el treball interdisciplinari és realment important.

Avui també he estat treballant la FASE 2/ participació en les tasques diàries. He col·laborat amb una psicopedagoga diferent. 
Aquest dia he pogut  participar en l’avaluació psicopedagògica que un altre psicopedagog està fent del germà de la Marta. les proves que se li estan passant són les mateixes .
Se li ha passat un apart del WISC i el test de personalitat ESPQ (6/8). M’ha permès  contrastar  forma de passar els testos entre els diferents professionals.
M’ha servit també per veure que utilitzen els mateixos sistemes i les mateixes pautes tant de rebuda de l’alumne com de passament de testos.
Hem acordat que hi aniré altres dies. Crec que pot ser interessant veure com evolucionen els dos casos.


PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA


                                                      24 d’octubre  de 2011

Se li ha passat  el CPM ens serveix per corroborar el test de Raven. Ens ha servit per corroborar la informació que havíem obtingut amb el WISC. En ocasions quan passem proves cal acabar de corroborar allò que veiem i amb una sola prova no n'hi ha prou. 

També hem treballat amb el dibuix Projectiu de la família. El test projectiu ens ha permès corroborar aspectes familiars que ja havíem detectat en les converses que havíem mantingut tant amb la nena com amb la família.

Cal no agafar-se la feina que es fa a la lleugera. Per més que en sàpigues o prevegis les coses que pensen s’han de corroborar sobre una base científica. No s’ha de deixar res a la lleugera. 

PRAC II.FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.



                                                              17 d’octubre de 2011.

En aquesta sessió s’acaba de passar el Wisc. És un material interessant que s'ha de conèixer bé abans de passar.
També es passen les proves Canals. Els resultats en aquestes proves ens sorprenen ja que són bons i no coincideixen amb el que havíem estat valorant fins aquest moment i que  pot afecta o fer modificar el diagnòstic que començàvem a fer.
Valorem la conveniència de passar alguna altra prova,per a clarificar el tema.
M’adono de la complexitat de fer diagnòstics. Quan tot ens semblava molt clar resulta que no ho és tant.

En acabar totes les sessions hi ha un petit canvi d’impressions amb la família.
Aquests petites trobades amb la família són interessant perquè, de manera informal, ens permeten seguir recollint informació sobre la nena. El context és més informal i la família no està tant a l’aguait. Serveixen per acabar de recollir informació



PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA


                
                                                     10 d’octubre.

Aquest dia es va continuar amb la prova del test de personalitat ESPQ (6/8) .
 També s’ha continuat passant el WISC
També  s’han passat les Matrius progressives de Raven. Ens serviran per mesurar la capacitat de deducció de les relacions, un dels components de la intel·ligència general.  Aquesta capacitat implica l’aptitud per a donar sentit a un material desorganitzat o confús, per a manejar constructes clarament no verbals
Ens adonem de la grans seguretat que sembla tenir en donar totes les respostes i la rapidesa amb que ho fa. Moltes de les respostes,però, són errònies.
Comencem a parlar sobre el possible diagnòstic.
El  que em vaig adonant durant aquest dies de practiques és el poc que en sé sobre aquest tema i que he de refrescar apunts. Entenc que la pràctica constant que ja té el psicopedagog l’ajuda a no haver de consultar coses que per a mi són incògnites.

PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA..


                                                         3 d’octubre de 2011.

Hem continuat passant el WISC i altres proves psicopedagògiques. 
Aquest dia també se li va passar una part del test de personalitat ESPQ (6/8) S’ha passat en dues tongades. El primer dia es passen 70 preguntes i el segon dia 70 més. Això permet constatar el grau de  veracitat.
Avui també se li ha passat la Figura de Rey. Ja la coneixia però no ha havia treballat mai amb un nen.

Durant tota la sessió la nena ha demanat constantment  el reforç positiu  de l’adult en tot el que fa. Constantment ens repeteix com de bé fa les coses.

Ha estat una sessió interessant. Les preguntes constants i repetitives del test de personalitat permeten, ja d'entrada, veure contradiccions en les respostes i manca de seguretat, sense avaluar els resultats en profunditat.
Serà també interessant avaluar els resultats de la figura de REY. M'adono que el psicopedagog ja està molt familiaritzat amb aquests tipus de proves; a mesura que la nena dibuixa ja va sabent com interpretar-ho. Jo he de llegir les instruccions, em falta molt per aprendre. 



PRAC II.FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.



                                            Inici de l'avaluació

El dia 26 de setembre s’inicia l’avaluació psicopedagògica de la Marta. Es tracta d’una nena de segon curs de primària que acudeix al centre per derivació de l’EAP.
Es repassen, de manera indirecta i tot fent conversa, dades que s’han recollit en l’anamnesi, s’intenta crear un clima de confiança  i complicitat amb la nena  que  faciliti  el treball posterior .
Se li pregunta ( com a exemple): sobre el germà, l’escola, amics, gustos...
També se li pregunta si la mare li ha explicat  que va a fer  al centre. Se li explica que és el que farem durant uns dies...
Aquest dia es va començar a passar el WICS 3.

Com que havia participat en la reunió prèvia a la fase d’avaluació on s’ha decidit quines proves es passaran he pogut mirar-les amb abans de que es passin.

Tot i que el meu tutor m’ha explicat amb antelació en que consisteix cada prova, a mesura que es van passant les proves  em va explicat el com i el per què és passa d’una determinada manera, com es recullen els resultats, com es fa servir el full de respostes...

En aquest centre es tendeix més a passar el WICS 3 que el 4.Es considera que el 3 és més fàcil de passar i els resultats obtinguts en l’anàlisi arriben a les mateixes conclusions que el wisc 4.
EL WISC es passarà repartit en 3/ 4 sessions. Es nota que el psicopedagog ha fet el que fa en múltiples ocasions.

Aquest mateix dia es comença a passar  el CAS. Qüestionari d’ansietat infantil .
Parlem de la diferència entre la puntuació directa i la puntuació centil. Era un tema que no coneixia.
Es passa aquest test per descartar que calgui passar altres proves.

He trobat interessant el fet de passar proves. He de reconèixer que sabia el nom de moltes, però no les havia vist mai.
Sempre he estat una mica reticent a posar noms a les  dificultats ,la meva formació com  a metre em deia que no cal catalogar-los que el que ca és trobar la solució pedagògica per tractar-los. Reconec però que tenen la seva utilitat més que  com a catalogació, com a fet de descartar moltes coses i clarificar-ne d’altres. 

PRAC II. FASE 4. AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.



                                             Inici de la fase i objectius.
                                  
Un cop acabada la tercera  fase i definits ja els instruments amb els que es començarà a treballar amb la Marta s’inicia la  fase d’avaluació psicopedagògica.
Crec que és, per a mi,la fase més important perquè em permetrà desenvolupar i posar en practica una bona part dels coneixements que he anat adquirint al llarg d’aquests anys a la UOC.
A l’hora m’ha de permetre posar-me en contacte amb una part de la feina de psicopedagog que jo no tenia previst treballar: la diagnosi i el tractament.
Els meus  estudis a la UOC sempre han anat encaminats cap a la gestió del centre  docent, els programes, l’assessorament ( és la part en la que em sento més còmoda treballant). No havia  valorar la possibilitat de treballar en un gabinet psicopedagògic.
Els altres casos ens els que participo : dos permanentment ( Joan i la Maria) i un altre esporàdicament 
(Oscar) ( tot i que estic al corrent d’uns altres dos casos i participo en la preparació de material per a ells)  em permeten  veure i participar en la taca que fa diàriament el psicopedagog, però al estar ja iniciats i trobar-se en la fase de tractament educatiu  són  enriquidors en la part de treball i evolució, en la part que permet veure com van evolucionant els nens amb el pla de treball establert; no em permeten,però, treballar  en profunditat els casos ( les fases i els procediments seguits per al diagnòstic  i la intervenció psicopedagògica) ni adquirir competències relacionades amb el maneig de proves específiques perquè ja estan totes passades i el diagnòstic fet.

Un dels problemes que m’he trobat a l’iniciar aquest pràcticum és que  hi ha hagut pares de nens que són atesos pel psicopedagog que em tutela que no han donat permís per a l’entrada d’un estudiant en pràctiques. S’ha de respectar, però això m’ha dificultat la participació en algun cas important  que hagués estat molt interessant.
M’adono que el tractament de temes que tenen a veure amb les dificultats , sobretot psicològiques, de les persones encara són temes una mica tabús, cal tractar-los  però una mica d’amagat, sense que es sàpiga massa que es tracta.
De fet , cal mirar-ho des d’una altra perspectiva: que es tractin ja és un fet important, perquè a l’escola encara hi ha molts pares que creuen que amagant , no volent ser conscients de que el nen té un problema, es solucionarà. Però res no es soluciona sinó s’afronta i es tracta.

Els objectius que m’havia marcat per aquesta fase són:

§  Conèixer en profunditat la família. Implicar-la tant en el procés de valoració de la nena com en la necessitat de col·laboració amb l’equip de professionals
§     Valorar els aspectes socio-familiar que poden  influir en el seu desenvolupament.
§     Verificar les dades obtingudes en la fase inicial.
§     Identificar i concretar les necessitats educatives ,dificultats i habilitats de la nena.
§     Analitzar i valorar la informació recollida per ajustar la resposta educativa.
§     Elaborar un informe psicopedagògic.
§     Confeccionar pautes d’orientació per a la família.

Les activitats i continguts eren:

1.Entrevista amb la família: anamnesi.
2.Aplicació d’una pauta d’observació a l’alumne/a mitjançant una proposta d’activitat: prova projectiva (p.ex: a partir del dibuix de la família observem l’esquema corporal, el llenguatge, l’actitud, la grafomotricitat...).
3.Aplicació de proves psicopedagògiques estandarditzades per valorar diferents aspectes cognitius i curriculars.
4.Correcció de les proves.
5. Anàlisi de la informació recollida i de les produccions de l’alumne.
6.Verificació dels criteris diagnòstics del DSM-IV i/o altres criteris d’altres manuals.
7.Formulació de la hipòtesi diagnòstica.
8.Reunió amb altres psicopedagogs del gabinet per confirmar la hipòtesi diagnòstica.
9.Lliurament de l’informe psicopedagògic i de les orientacions a la família.  10.Preparació a la família per a la següent fase (tractament psicopedagògic)

Crec que aquest fase és la que em permetrà desenvolupar una gran part dels objectius del treball de pràctiques que  considero importants(entre altres ) com:
1.-Reflexionar a partir de la pràctica viscuda sobre les funcions del psicopedagog. Perquè  fins ara tot era teòric ara són persones reals amb problemes reals

2.-Aprofundir mitjançant la pràctica en un context d’intervenció psicopedagògica i  desenvolupar una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en   aquest context. Perquè la pràctica és, en definitiva, la que ens farà aprendre.
    

Espero poder aprendre'n molt de la feina de psicopedagog.

PRAC II FASE 3.CONFECCIÓ DEL PERFIL INICIAL

                                  Confecció del perfil inicial. Recollida i anàlisi de la informació

El dia 19 de setembre  disposem de força informació. Al llarg de la setmana hi  ha hagut un primer contacte  amb la tutora de l’escola. És la mateixa tutora que tenia el curs passat i ens ha aportat informació que ens és molt útil ( informació acadèmica, dificultats que presenta la nena a l’aula, paper de la família...)
Es mantindrà el contacte amb la tutora de forma periòdica.
També amb anterioritat al dia 12 s’havia parlat amb l’EAP per tal de conèixer el motiu de la derivació, recollir informació sobre les observacions fetes a l’aula ... i tota aquella informació que ens pugui aportar
Es passa a fer l’anàlisi de tota la informació que es té de la nena fins aquest moments. La informació es revisa  el dia 14 de setembre de forma conjunta entre: el psicopedagog que l’atendrà ( que queda determinat en la mateixa reunió) dos psicopedagogs més el centre i l’estudiant de pràctiques.
Podem dir que entre tots hem fet un construcció conjunta de la demanda.
Es considera que en aquest moment es disposa de la informació necessària per iniciar el treball amb la nena, es parla de la demanda que s’ha plantejat, i es confirma que cal passar proves psicopedagògiques i quines es passaran.

Ha estat interessant participar en aquesta sessió de presa de decisions. És interessant veure com es determina el perfil de la persona que ha d’atendre a l’alumne( en el que influeixen moltes variables: temps,experiència...) i les diferents valoracions que fan dels cas els professionals que hi intervenen.
Aquest cas porta una dificultat afegida. La nena té un germà bessó que també serà atès en el centre pel mateix tipus de problemàtica. Es determina que cada nen sigui atès per un psicopedagog diferents ( tot i que les pautes d’actuació a seguir amb els dos nens són les mateixes) Serà interessant veure com es produeix l’evolució dels dos casos, i l’intercanvi d’experiències entre els professionals. Ja que s’està atenent casos interrelacionats
En moltes ocasions parlem que l’ambient familiar actua com a un determinant importants.  Aquest cas ens permetrà veure com el mateix ambient/entorn actua en un i altre nen.

En aquesta fase m’ha estat molt útils els coneixements adquirits en l’assignatura de Diagnòstic ja que he pogut aplicar en el context de pràctiques els coneixements adquirits procedents de les teories educatives estudiades. És treballar a la realitat tot el que es va treballar teòricament en ella.
Considero que els objectius que  estaven previstos per aquesta fase han estat complerts així com els indicadors de l’avaluació previstos. La fitxa de dades bàsiques ha estat omplerta, no ha calgut reformular la demanda, les orientacions domades per l’EAP als pares ho han facilitat.
He participar en totes les reunions que s’ha establert, amb excepció de la primera la qual va ser atesa només pel Director del centre.
Algunes de les reunions s’han fet en hores que no corresponien a l’horari de pràctiques, ja que ca adaptar-se a l’horari de mestre si altres professional. Ho he trobar, però molt interessant. Sempre havia viscut aquestes reunions com a metres. Ara ho veig des d’un punt de vista diferent. 

PRAC II. FASE 3. CONFECCIÓ DEL PERFIL INICIAL.

                                  Confecció del perfil inicial del cas principal a treballar


El dia 12 d’octubre va començar, paral·lelament a les fases 1 i 2, la tercera fase del Pla de Treball.
Els objectius previstos per aquesta fase són:
  • Conèixer el motiu de la demanda i el tipus de derivació.
  • Sol·licitar i revisar la informació acadèmica i personal aportada per altres professionals implicats ( tutor, altres docents, orientadora de l’EAP...)
  • Obtenir el perfil inicial a partir de la història clínica i acadèmica

Per complir aquests objectius les activitats que estaven previstes eren:
1.- Entrevista inicial/presa de contacte  amb els pares per conèixer el motiu de la demanda( reunió informativa).
2. Recollir informació significativa possible ( informació acadèmica: evolució, dificultats;intervencions  psicopedagògiques o d’altres tipus ja fetes...)
3. Demanda,si cal, d’altres informes (  informes clínics...)

El dia 12   hi ha la primera reunió amb els pares de la Marta.  Amb anterioritat a aquest dia , però, ja havien visitat el centre per a fer la demanada d’atenció per a la seva filla i hi havia hagut una primera reunió informativa. En aquesta ocasió  el que es fa és ja l’entrevista amb el psicopedagog és previsible que l’atengui l’a i es comença a  completar el full d’anamnesis.
Els pares aporten informes de l’escola.
Venen per derivació de l’EAP. Durant el curs passat la mestra va demanar assistència per a ella i l’EAP va fer observacions a l’aula .L’EAP no pot atendre totes les demandes que se li fan des de l’escola. S’ha reduït el número de professional que formen part de l’EAP així com els mestres d’ Educació Especial dels centres  rural. Això fa que l’EAP hagi d’atendre moltes demandes i l’atenció que rep el nen no sigui,potser , la més adequada, ja que hi ha nens que són atesos 3 vegades l’any. Crec que hi hauria d’haver una disposició de recursos molt més grans per atendre als infants que ho necessiten.
Se’ls informa que es mantindrà una entrevista amb la tutora  escolar de la  nena i se li donen uns testos per omplir.
Aquesta fase m’ha de permetre desenvolupar , a apart d’altres objectius, objectius com:

- Conèixer les fases i els procediments per al diagnòstic i la intervenció  
    psicopedagògica en el context escollit.
- Conèixer l’estructura d’un servei  psicopedagògic i les seves tasques diàries.
- Adquirir competències  relacionades amb el maneig de documentació específica i proves estandarditzades

diumenge, 6 de novembre del 2011

PRAC II. MODEL D'INFORME.

                           MODEL D'INFORME QUE S'UTILITZA AL CENTRE. 


El centre disposa d’un model  d’informe estàndard que es modifica i es completa  en funció de les proves realitzades  a cada infant.

Aquest és el model d’informe amb el qual estic treballant


PRAC II. PROVES

                              PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES I LOGOPÈDIQUES.

En la vida diària del centre hi ha un seguit de proves tant Psicopedagògiques com logopèdiques,  que és passen habitualment .

En aquest link hi ha un llistat de les proves Psicopedagògiques més habituals.



Aquest altre correspon a les proves logopèdiques més habituals.


PRAC II. DOCUMENTS DEL CENTRE.

                              Full d'Anamnesis

És la recopilació de dades sobre el nen/ pacient  per tal de poder reconstruir la seva història personal i situar els símptomes que presenta en la dinàmica de la evolució individual.
És una informació sorgida  principalment de l’entrevista i proporcionada pel propi nen/pacient  o familiar del nen/pacient en cas de que aquest sigui nen, com és el nostre cas.
Presenta dues fases:

-          Una és l’objectiva, que es realitza amb els familiars i persones properes al nen.
-          L’altra és subjectiva; es realitza directament  amb el nen/pacient. Les dades que s’obtenen poden estar carregades de dades subjectives. És important revisar l’estat premòrbit del pacient per conèixer, si és possible el tipus de vida del pacient abans de presentar la problemàtica per la qual assisteix a nosaltres


En aquest enllaç hi ha el full d’anamnesis que s’utilitza al centre:

PRAC II. MATERIALS DE TREBALL AMB ALUMNES.

   IL·LUSIONS ÒPTIQUES.

Amb alguns des alumnes el centre treballa amb materials que treballen les il·lusions òptiques .

En aquest link trobareu algunes de les il·lusions que s’han treballat.



                                    http://db.tt/s38LyH4J