7 de Novembre de 2011
A l’hora de redactar l’ informe ens van adonar que teníem dubtes en algunes coses. Avui el que hem fet ha estat passar-li una petita prova per corroborar/descartar el que ens pensaven.
Li hem fet dibuixar un arbre i una casa. Avui he estat força estona sola amb ella. A partir del dibuix que ha fet he pogut parlar amb ella sobre aspectes de la vida i organització familiar. Ha estat una conversa distesa. No s’han pres notes. Quan veu que no es prenen notes t’explica moltes més coses.
Quan ha acabat la sessió i la nena ja no hi era hem parlat a m ble psicopedagog de la quantitat d’informació que pots obtenir d’un nen i que probablement el pare no et donarà.
Els nens et parlen d’aquelles coses que són habituals i normals per a ells, coses que han fet, s’ha fet amb ells, sense adonar-se de que són coses poc o gens normals en altres famílies i que no serà fins més tard ,quan seran grans, que s’adonaran que han viscut una situació gens normal ( com abusos, per exemple )
Són informacions que no es recollirà dels pares perquè ells sí que són conscient de que són situacions no normals
La part final de la sessió l’hem dedicada a fer un joc de memòria visual. És a través del joc, com a situació distesa, que podem detectar comportaments de la nena que ens han explicat però que mai havia manifestat.
Al centre es treballa molt amb jocs . A vegades són jocs habituals i simples als que cal buscar-los l’ utilitat en la nostra professió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada