PRAC II . FASE 2. PARTICIPACIÓ EN LES TASQUES DIÀRIES .

               Participació en les tasques diàries del centre. Tractament educatiu

                                                      14-11-2011

Com cada dilluns avui hem atès en Joan i la Maria. 

Amb la Maria hem treballat amb els quadernets d’observació i direccionalitat. Les sessions amb la Maria són sempre molt relaxades. Realment no tinc la sensació  de que sigui una fase de tractament. Moltes vegades tinc la sensació d’estar treballant a l’escola amb qualsevol dels meus alumnes. Penso que els estudis de psicopedagogia són un bon complement per a la feina que fa diàriament el mestre i que aquest ampliació de la formació de mestre seria convenient per a tots.

A en Joan se li ha donat la consigna de dibuixar el que ell vulgui ( ho fem sense influenciar-lo de  cap forma en el com ho ha de dibuixar). Ell dibuix es pot associar a l’expressió gràfica d’un sentiment intern com és la necessitat de viure protegir. En ell, els nens projecten la seva pròpia forma de vida, els vincles afectius que els uneixen amb la família i la seva relació amb el món.
Ens serveix per veure el món interior d’en Joan,les seves vivències i els seus desitjos.

 Ha dibuixat una casa amb un paisatge. Tant la casa com l’entorn està ple de detalls. Ha dibuixat una barbacoa que fumejava i s’ha dibuixat a ell mateix coent carn. Avui li ha donat color.

Un cop ha donat el dibuix per acabat, n’ hem parlat. Mentre parlàvem del dibuix  ens ha explicat que era una cas de pagès voldria tenir.

La setmana passada vaig estar mirant el seu expedient. Sempre que se li deixa dibuixar lliurement  dibuixa cases. Dibuixa  el que ell més desitjaria tenir una casa, amb tota la seva família (pare ,mare i germà).En els dibuixos es va veient l’evolució d’en Joan durant tot el temps del tractament. Abans eren dibuixos rectes, simples, sense cap tipus de detall; cases petites i baixes( signes de necessitats d’autoprotecció,dificultats en les relacions amb els igual,sentiments d’angoixa i malestar)  Mai hi havia sol, ni arbres ni cap altre element que  no fos la casa. El dibuix tampoc tenia cap tipus de color. Alguns dibuixos dels que he estat repassant són negres, semblen gargots...

Ara dibuixa cases gran ,amb detalls. Normalment aquest dibuixos s’associen als desitjos de recerca de tranquil·litat...

Segueix faltant la xemeneia. No hi és en cap del seus dibuixos.

Es nota l’evolució en positiu que s’ha ant produït durant tot el temps que dura el tractament. El dibuix és una bona eina, però no és una ciència exacta i s’ha d’anar amb compte amb las seva interpretació. Quan utilitzem el dibuix en diagnosi no pot substituir altres tipus de proves.

Hem repassat la situació a casa. Hem tret el tema del pare. Ha acceptat parlar-ne. És la primera vegada que sento que en parla. En això també es nota l’evolució.

Hem estat repassant alguns aspectes  de la vida del pare. Quan se li ha tret la data de la mort ens ha dit que no ho recordava i ha canviat de tema. Encara és un tema al qual li queda molt de treball per fer. Però mica a mica va acceptant-t’ho i anem avançant.

Ha estat redactant activitats que ha fet el cap de setmana. Amb els textos que escriu repassem l’ortografia ,l’escriptura i a la vegada ens permet obtenir informació sobre les  el ritme de vida  i activitats que es fan a casa ( són textos amb intencionalitat concretes)  Després en podem parlar amb la mare i tractar-ho.

Amb el fet d’escriure no hi està gaire d’acord. Sempre regateja, però va fent tot allò que se li proposa. És el mateix que fa a l’escola i del que es queixa la mestra. Malgrat tot , tota la situació familiar que ha viscut no té, però, problemes de conducta, al contrari del seu germà. Hi ha molts aspectes de la seva personalitat que no ha quedat afectats