PRAC II. FER DE PSICOPEDAGOG.

                            Model comprensiu de treball centrat en la família.

Durant aquest pràcticum i a través de la intervenció amb els alumnes que assitien al centre  he pogut constatar de la importància que té la família i la seva gran influència en el desenvolupament del nen.

Hi ha diferents tipus d’atenció dels nens amb risc, a continuació exposo  un model de treball centrat en la família que correspon que està extret d’un treball fet sobre diferents models d’atenció.

Tal com defensen les teories desenvolupades per Vygotsky i Brofenbrenner (1987), entre altres, es pot afirmar que el desenvolupament només es pot portar a terme a partir de les interaccions que s’estableixen amb l’entorn. Aquestes han de permetre a al nen observar patrons d’activitats cada vegada més complexes.

Així doncs, el fet de reconèixer que el desenvolupament humà té una naturalesa interactiva, comporta atribuir a la família una responsabilitat decisiva en el desenvolupament del nen  com a context bàsic on tenen lloc les seves primeres interaccions socials.

Bernheimer i Keogh (1995) proposen un enfocament “ecocultural” on les famílies construeixen i organitzen els ambients i la vida familiar segons les seves idees, creences, valors i metes; així determinen la naturalesa de les experiències que es brinden als infants.

Les activitats de la família, les rutines diàries i les respostes als problemes del nen es basen en les seves creences i els seus valors, i al mateix temps es veuen afectats per la naturalesa dels problemes del nen  i per les condicions materials de la família (salari, nivell d’educació, característiques de l’habitatge...), és a dir, per les limitacions i els recursos de l’ambient. Aquests són els elements centrals a partir dels quals les famílies incideixen en el desenvolupament dels seus fills. Aquestes condicions actuaran com a potenciadors o limitadors del desenvolupament del nen.

Per a dissenyar la intervenció dels nens  amb risc biològic o amb condicions manifestes de discapacitat s’han de tenir en compte els elements abans esmentats de l’enfocament ecocultural (característiques del nen, el context físic i social de la família i de la casa i les metes, creences i valors dels membres de la família), però també s’han de tenir en compte els tres patrons d’interacció familiar que Guralnick (1997, 1998) defineix com a factors que regulen el desenvolupament de nen:

- La qualitat de les transaccions pares/fills.

- Les experiències amb l’entorn físic i social que els membres de la família, i els pares en primer lloc  ofereixen al fill.

- Hàbits de la família que asseguren la salut i seguretat del nen.

Guralnick reconeix que aquests patrons d’interacció estan influenciats per les característiques de la família i les característiques personals dels pares.

Cal pensar que, en determinades ocasions, una família pot arribar a constituir un factor de risc per al desenvolupament del nen  si les característiques familiars són negatives (pobresa extrema, depressió de la mares, dificultats de relació de la parella, poca tendència a l’activitat conjunta, situacions personals i culturals extremes, alcohol, drogues...) i les interaccions amb els nens són pobres.

Guralick (1997, 1998) també assenyala quatre situacions estressants (produïdes pel risc biològic o per les característiques familiars) amb les quals la família s’haurà d’enfrontar:

· Necessitat d’informació per resoldre les qüestions que sorgeixen per interpretar el comportament del nen i adequar les pràctiques educatives.

· Angoixa familiar vers el risc o la discapacitat del nen.

· Alteració de les rutines familiars i necessitat de recursos per cobrir les necessitats de nen.

· Amenaça de la confiança de la família pel que fa les seves possibilitats educatives i de la seva autoestima.

Aquests factors estressants es poden modular a través de les característiques de la família i, sobretot, a través dels programes d’atenció primerenca.

Per aquest motiu, els components del sistema d’atenció precoç han de ser dissenyats de forma que siguin sensibles i ajustats als factors estressants. Els tres components principals són:

· Recursos: accés a serveis educatius, de salut i socials, etc.

· Suport social: consells familiars, que els pares poden rebre d’altres pares, a través de potenciar una xarxa de relacions en la comunitat.

· Informació i serveis: relació personal que estableixen els pares amb el professional, servei d’atenció al nen  i a la família ajustat a les seves necessitats i orientat a facilitar i estimular els desenvolupament, l’atenció individual i l’atenció rehabilitadora específica del nen

Mitjançant les teories d’aquests autors hem descobert un model de treball comprensiu que, centrant-se en la família com a context de desenvolupament, està orientat a optimitzar el desenvolupament del nen  mitjançant la seva interacció social a partir de les rutines diàries (basades en els metes, creences i valors de la família).  Els professionals especialitzats, així com els programes d’atenció precoç, aportaran la informació, el suport, els recursos i els serveis necessaris per ajudar a que la família s’acomodi i s’ajusti a les demandes i necessitats del nen i recondueixin els factors estressants que es generin.

Finalment, tal com diu Coll et al. (1992) podem complementar aquest model d’interacció pares-fills amb els mecanismes d’influència educativa del desenvolupament de tots els infants: la intersubjectivitat, la sensibilitat a les competències del nen l’estructuració de les situacions i la participació guiada.