PRAC II. FER DE PSICOPEDAGOG

                                            Parlem de  detecció precoç     

Una qüestió que hem estat parlant amb el meu tutor és l’edat dels nens que venen al centre.

M’he fixat que la major part dels nens que s’estan atenent són nens força grans, gairebé adolescents. Els més petits són la parella de germans que atenem i el  Marc que ja té 12 anys.

Els nens petits que hi ha al centre normalment van a la consulta de la Logopedà  o bé són casos molt extrems.

Ell m’ha confirmat que és la tendència general del centre i dels pares que demanen atenció.  Els pares solen esperar molt per donar atenció als seus fills.
Al centre també s’han trobat amb nens que han fet diagnòstic. Un cop fet han deixat d’assistir al centre i anys més tard hi han de tornar perquè la situació s’ha fet insostenible i els problemes són majors.

Aquest és un tema que també ens trobem molt a les escoles. Quan s’aconsella a un pare que el seu fill rebi assistència, una gran part esperen força temps, inclús força anys a donar-los l’assistència que els fa falta. Es procura assistència quan els fills ja són grans, són a les portes de l’adolescència i la situació ha empitjorat força i ja no saben com sortir-se’n.

 Considero que la detecció precoç, així com un bon diagnòstic i intervenció adequats,seran fonamentals per a la prevenció  i per al maneig de la situació  i de tots aquells problemes associats als diferents trastorns.  Crec que aquests conceptes seran determinants en gran mesura per a l’evolució del problema.

Els problemes no és solucionen sols.

 Hi ha una cita  que diu:

                     “ No esperis, mai serà el moment oportú ( Napoleó Hill)

Prevenir, en educació, és  advertir amb anticipació situacions  que puguin obstaculitzar el favorable desenvolupament dels processos-d’ensenyament aprenentatge,amb la finalitat d’adoptar les mesures necessàries per a preveure i fer front a les dificultats que es preveuen. La prevenció és un dels grans objectius dels gabinets.