En l’actualitat assistim a una redefinició de la infància i l’adolescència que té molta relació amb les profundes transformacions culturals de la nova societat postindustrial ,vinculades a la globalització mundial i al canvis econòmics,culturals i d’accés a la informació. Hi ha una nova configuració de l’estat del benestar que tenen com a conseqüència que les polítiques de suport a la infància i a les famílies requeriran més impuls,més recursos i mes formes d’atenció a les persones en les seves trajectòries vitals des de la infància fins a la vellesa.
Els gabinet psicopedagògics,com el centre en el que he fet les pràctiques, poden contribuir a donar suport a la infància i a la família en aquests context de canvi , on canvien també les necessitats de les famílies, el nens els adolescents. L’objectiu dels gabinets psicopedagògics ha de ser donar respostes a aquestes noves necessitats educatives,afectives... per tal de millorar la vida del nen i ajudar-lo a desenvolupar-se integralment.
En el lliure exercici de la professió, la feina dels gabinets també està immersa en l’àmbit educatiu i consisteix igualment en el recolzament integral a tota la comunitat educativa : alumnes,familiars i professorat, essent el treball del psicopedagog estretament vinculat al l’anàlisi,diagnosi,planificació i modificació dels processos educatius.
Els escassos marcs conceptuals i metodològics que els determinen poden constituir-se com una fortalesa, ja que deixen un important marge de llibertat d’acció i cada gabinet pot establir una practica psicopedagògica multiforme dins de l’exercici privat de la professió, ja que en aquest cas l’assessorament psicopedagògic no està tant delimitat com en el camp formal.
Considero, però, que calem marc normativitzats de referència que guiïn les seves accions i delimitin les seves funcions i atribucions, així com els possibles marcs d’acció i funcions amb els centres formals.
La incertesa inicial del projecte, fruit d’ un context no formal, amb singularitats, particularitats, poc definit i poc conegut per mi , ha anat donant lloc a la reflexió sobre l’espai professional de la psicopedagogia. És ven evident per ami que no es pot circumscriure només a l’educació escolar i que té i ha de tenir el seu propi pes específic dins de l’àmbit no formal.
Per a mi ha estat un autèntica experiència.
El treball de fonamentació teòrica ha esdevingut clau per a poder interpretar adequadament els diferents elements i subjectes als que m’he aproximat durant aquest període de pràctiques, i ha contribuït a fer possible l’assoliment dels diferents objectius plantejats en un inici.
Centrant-me en la tasca que he desenvolupat en l’avaluació i el diagnòstic, valoro molt positivament els coneixements adquirits els quals m’han permès posar en pràctica i consolidar molts dels coneixements adquirits al llarg de la carrera així com adquirir nous coneixements específics en l’àmbit concret de l’avaluació, el diagnòstic i l’assessorament amb infants i adolescents i les seves realitats familiars.
La meva participació en el dia a dia de les pràctiques m’ha permès conèixer el funcionament del centre i la pràctica que s’hi realitza donant-me una visió més àmplia de l’organització i estructura de centres d’assessorament psicopedagògic de caire privat. A més he pogut compartir i aprendre del treball d’un equip interdisciplinari que ofereix un servei vincular a l’educació escolar.
He aprés moltes coses tot desenvolupant algunes competències professionals en especial metodològiques i participatives. He après a treballar a partir de protocols d’actuació,a posar en marxa estratègies comunicatives ...
La participació en el diagnòstic m’ha permès desenvolupar activitats i actituds de treball en equip a partir de compartir la informació obtinguda, fer hipòtesis diagnòstiques i confirmant-les posteriorment.
Tot i que crec que he pogut aprofundir molt en els meus coneixements tant teòrics com pràctics, sóc conscient que aquestes hores de pràcticum deixen moltes coses per acabar de treballar, que moltes coses s’han quedat a mig camí.
No ha estat un pràcticum amb grans complicacions. Poem trobar la mostra en el pla de treball , el qual pràcticament no ha sofert modificacions.
En el camp de la psicopedagogia hi ha molt camí per recórrer:és necessari potenciar recursos,crear alternatives novadores per la resolució de problemes i satisfacció de les necessitats,es necessari afavorir la interacció entre grups i agents socials,entre persones que comparteixen condicions i necessitats.
Es necessari articular projectes educatius compartits, capaços de contribuït a la igualtat i cohesió social,un gran potencial sens dubte per al la professió de psicopedagog.
En el meu cas, també hi ha molt camí per recórrer i molts aspectes en els quals aprofundir,però valoro el període de pràctiques i les tasques realitzades al centre de manera molt positiva ja que se m’han ofert grans oportunitats d’aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada