26 -11-2011
Aquest dia s’ha incorporat un nou nen al centre. Com que ja nos disposem de més hores en el nostre horari de dilluns i dimarts i davant la insistència de la mare hem acceptat atendre’l el dissabte al matí. El dissabte al matí el centre està tancat.
El que ens ha demanat la família és que se li faci el diagnòstic. Un cop fet el diagnòstic la família decidirà si es queda al centre, es busca una segona opinió ...
Avui hem començat a fer el diagnòstic.
Amb el tutor hem reflexionat sobre el fet de la practica privada de la professió.
L’assessorament psicopedagògic des de la iniciativa privada es sol realitzar fora del context escolar i en funció de les demandes específiques que es reben de possibles clients, ja es tracti de persones físiques o institucions. Els terminis de la intervenció i els resultats que s’han d’obtenir es solen acordar de manera apriorística. Malgrat “el lliure exercici de la professió” sembla estar plenament connectat amb aquesta modalitat de intervenció hi ha força restriccions que cal valorar. En primer lloc la intervenció està supeditada a un client que,sempre té raó i que pot tractar d’imposar unes condicions i criteris de treball que resultin contradictoris amb els que el propi assessor consideri adequades per al bon exercici de la seva feina.
En els casos que el tutor treballa, per exemple, hi ha la necessitat de fer proves per a detectar una lesió cerebral en un dels nens, però la mare no accepta fer-les malgrat vol mantenir l’atenció que se li fa des del gabinet.. Es continua amb l’atenció del nen al gabinet, però falten dades per acabar de treballar bé aquesta casuística concreta
En segon lloc,una de les coses que complica la feina és que la situació externa des de la que treballa redueix força la possibilitat d’efectuar un assessorament i observació contextualitzat pel que fa al centre educatiu, i que , com a conseqüència això fa que s’actua des d’un enfocament més individual,directe i remeial.
Es tracta d’una modalitat de tractament i assessorament que està supeditat a casuístiques puntuals. La situació és molt diferent quan el psicopedagog és integrant de la plantilla del centre com a membre amb atribucions i funcions particulars.
L’espai professional per a la pràctica psicopedagògica en educació no formal està totalment consolidada en el nostre país tot i que s’ha avança molt sobretot en la consideració i coneixement de la feina del psicopedagog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada