FASE1.Activitats amb els alumnes.

Dijous 7 i divendres 8 d'abril. Aquest dos dies es va fer un debat amb els alumens de diferents aules. El tema del debat era " Fan falta les normes a l'aula?".L'objectiu de l'activitat era reflexionar sobre les normes i la seva necessitat. Es va parlar sobre:

• Les diferents situacions i activitats de la classe, els seus objectius...


• Es va remarcar que cal fer-ho respectant unes normes, ja que sense normes és difícil aconseguir els objectius.


• Les normes de funcionament i convivència permeten que el grup aconsegueixi els seus obejctius i finalitats amb més facilitat.


• També es va reflexionar sobre el fet de que cada norma pretén que es respecti algun valors donat socialment.

Després es va passar a discutir si les normes són necessàries en les diferents situacions de l'aula.

Exemple de preguntes que es van utilitzar en aquesta activitat:

- Què significa ser un grup?

- Quins grups coneixeu? Tenen normes de funcionament?

- Quuines normes tenim a casa?

- I en un equip de futbol? Què passaria si en un partit cada jugador fes el que li semblés?

- De quina manera depèn l'activitat de jugar al futbol del seguiment de les normes?

- I a classe, tenim normes?

- Es possible arribar a acords sobre normes, per aconseguir els nostres objectius?

Després d'això, varem llegir el seguent text.

" Tota la classe i uns quants mestres anem de viatge a per l'Oceà Alàntic. El vaixel naufraga. Tots els alumens poden pujar a una barca, però els mestres no hi caben hi han de pujar a una altra. La barca dels alumnes arriba a una illa deshabitada, estan sols. Els mestres arriben a una altra illa. Els nens i nenes s'han d'organitzar per poder sobreviure, però aviat sorgeixen les primeres baralles i problemes"

A partir del text es va parlar de com es podria organitzar la convivència a l'illa.

A partir d'aquestes dues activitat han arribat a la conclusió de que fan falta les normes de convivència, però que malgrat facin falta no es pot posar normes a tot.

També es va arribar a la conclusió de que per sol·lucionar les coses no sempre fa falta un càstig, sinó que moltes vegades cal poder i saber parlar, dialogar molt i ser flexibles en l'aplicació dels càstigs establerts.

S'han fet les mateixes activitats en tres aules de primària i els resultats han estat bàsicament els mateixos.